E.M.D.R (Eye Movement Desensitization and Reprocessing)
El EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) Desensibilització per moviments oculars és una de les anomenades “teràpies de tercera generació”, doncs es tracta d'una tècnica relativament nova en el camp de la psicologia i psicoteràpia. Inicialment va sorgir per el tractament del trastorns per estrès post-traumàtic i des de llavors, s'ha desenvolupat fins a la actualitat, creant protocols específics per a casos de trauma simple i complexe, atacs de pànic, pors i fobies, trastorn límit de la personalitat, trastorns dissociatius, dols complicats o en la millora de les interpretacions artístiques, etc.
La base de l'EMDR es sustenta en el model del processament de l'informació, un model cognitiu que creu que les persones al llarg de la nostra vida i segons les experiències viscudes, creem xarxes neuronals que contenen creences i que aquestes ens condicionen d'una manera important en la forma com concebim el món, de forma que si hem tingut experiències positives, aquestes s'agruparan en un conglomerat de xarxes neuronals positives que ens ajuden a afrontar les diverses situacions de la vida. De la mateixa forma en viure experiències negatives, aquestes també tindran un espai a la nostra psique i el nostre cos, fent que la nostra vivència estigui condicionada i que en certs moments ens resulti una limitació i ens bloquegi.
Però, com poden els moviments oculars curar un trauma o una ferida emocional enquistada en el cos o la psique?
Entenem la ment i els seus mecanismes de sanació com un processador intern que funciona. No com una caixa estàtica que necessita aprendre solucions i rebre pautes de conducta o un llistat de regles pel canvi. El processador intern és un mecanisme dinàmic que tendeix cap a la regulació per si mateix, i l'EMDR és un mitjà per a el desbloqueig d'aquest engranatge que funciona però necessita desencaixar els nusos i tensions que la persona ha anat acumulant al llarg de la seva vida.
La literatura sobre aquest mètode es cada vegada més àmplia; les neurociències i la psicoterapia se n'han adonat. És com si el cervell, amb la seva capacitat de regulació intrínseca, rebés un impuls que li permet sanar-se a si mateix com a part d'un procés de regulació interna. Això és molt evident en els casos de trauma simple i complexe, on la persona pot percebre els canvis que sent davant certs estímuls un cop han estat processats.
A la pràctica clínica tot és molt més complexe, es requereix d'un coneixement previ de l'història del pacient i es planteja un tractament que habitualment és molt més breu que una teràpia de llarga durada.
En els infants i els adolescents és molt evident el procés de sanació, ja que la fisologia del cervell està en la seva màxima capacitat de regulació i reparació. No obstant això, en la major part dels casos quan es treballa terapèuticament amb adolescents i infants és necessari un plantejament de treball conjunt amb el sistema familiar, per a poder facilitar recursos a les famílies en la comprensió, acompanyament i elaboració del que es treballa en la terapia.
A continuació podeu veure dos videos com a exemple d'una sessió d'EMDR en adolescents i infants.