BRENDA  XÓCHITL TORRES
Psicóloga General Sanitaria y Psicoterapeuta Col. No. 19644

Trastorns de la conducta alimentària

 

 

Com es desenvolupa una relació disfuncional amb el menjar? Per què el cos és el focus d'atenció on es canalitzen els conflicte interns? Pot ser el vòmit una manera de sentir alliberament o descarregar la tensió acumulada en el cos?

 

Aquestes i altres qüestions estan al darrera d'un trastorn alimentari. Les respostes no són sempre simples i tampoc seran iguals per a totes les persones ja que com bé sabem cadascú posseix una trajectòria vital que el porta a expressar el seu malestar d'una forma particular que també te que veure amb el seu “caràcter”. Quan parlem de patologia alimentaria podem observar indicadors com la primesa extrema, la preocupació excessiva amb el pes i la talla (obsessions), els canvis bruscos que pes, tristesa, aïllament, obsessió pel menjar, etc.

 

Pot ser tots hem llegir, escoltat o conegut alguna persona que de cop i volta viu una relació disfuncional amb el seu pes, el seu cos o  es senti preocupat o preocupada pel seu aspecte físic i encare que no sempre es tracta d'un trastorns és veritat que en alguns casos darrera d'aquest possibles senyals s'amaga un trasfons que es pot curar. Independentment de si es tracta d'homes o dones el símptoma alimentari és sempre l'aspecte més destacable d'una problemàtica interna que pot reflectir una insatisfacció, rebuig cap al propi cos, necessitat de control, baixa autoestima, por al rebuig, perfeccionisme, etc.

 

Des de el meu punt de vista, no es tracta només d'un símptoma que s'ha de tallar o fer desaparèixer; la majoria de les vegades el símptoma és la pantalla visible d'un trasfons que pot comportar dolor emocional, carències emocionals  i afectives, experiències traumàtiques no resoltes, dols no el·laborats, experiències d'abús sexual, maltractament psicològic, traumes de vincle o vincles ambivalents, insegurs, desorganitzats, etc. Per això plantejo un tractament que tingui en compte una visió sistèmica i integradora que permeti a la persona trobar un equilibri entre el seu món emocional i la seva vivència corporal, donant lloc a una relació saludable amb la alimentació i el seu propi cos.

 

La teràpia breu caracteroanalítica (PBC) és una teràpia molt eficaç per aquests tipus de trastorns i problemàtiques ja que treballa des de la conjunció cos-ment  conjuntament amb el contacte amb el cos, no des de el control, sinó creant una relació ben diferent amb el “espai que habita” el seu jo corporal, millorant la seva autoestima i adquirint recursos propis per evitar canalitzar els conflictes interns en el cos.

Des de els meus inicis a la pràctica clínica he creat programes d'intervenció per a adolescents que han estat diagnosticats amb anorèxia, bulímia i obesitat així com la promoció d'una millora en la qualitat dels tractaments hospitalaris i en l'acompanyament a les famílies que s'enfronten amb aquesta problemàtica. Des de l'any 2012 sóc psicoterapeuta recomenada per l'ACAB (Associació contra l'Anorèxia i Bulímia de Barcelona), per al tractamet de tot tipus de patologies alimentaries, tant en règim d'hospital de dia com en tractament ambulatori.